El senyor rei ha tingut els sants collons d’anar
a matar elefants a Botswana mentrestant els “seus” es moren de fam a la cua de
l’atur. El senyor rei ha tingut la mala sort de caure i trencar-se la cintura
durant aquest viatge. Els “seus súbdits” hem tingut la mala sort de que no
hagués caigut de cap. No sigueu malpensats, ho deia perquè potser necessita un cop al cap que
el faci pensar que pinta un rei al segle XXI en una societat “democràtica”.
Ha fet falta aquest incident perquè els mitjans
per fi tinguessin una excusa evident (doncs d’excuses n’hi ha hagut moltes,
però la Casa Real i el Gobierno de España tapa la boca a tothom que s’atreveixi
a dir algo) per dilapidar el tema a l’Opinió Pública, i crear debat després de
més de trenta anys d’imposició borbona.
Que ningú s’oblidi que aquesta colla de brètols,
perquè més incompetents no poden ser, ens han estat imposats pel tío Paco i los Padres de la Constitución. A quin cap d’Estat, en plenes facultats,
se li acudeix d’anar a un viatge de pijos sàdics a matar animals indefensos, després
de soltar perles com les que ens enumera l’Ignacio Escolar en aquest post al
seu blog.
Però tranquils estimats republicans, aquest
cop no passarà com a les detencions dels antimonàrquics a Vic o les portades
del Jueves. Aquesta vegada al succés cal sumar-li el peu del Froilán, el judici
del seu nebot, la immunitat jurídica de la seva filla, la incompetència borbona
hereditària del seu fill, i la gran notícia d’avui: el soci de l’Urdangarín ha
entregat al jutge varis e-mails que impliquen al rei amb els “negocis” del seu
nebot. Llàstima que no sigui responsable davant la llei... Però...
...si a això li afegim que les xarxes socials
estan traient foc, que els periodistes comencen a parlar amb més llibertat i
que en un moment de crisi estem més sensibles i hem de retallar...
...es dóna peu a una crisi d’imatge de la Casa
Real, i no entre els que sempre l’han detestat, sinó entre els més
monàrquics...
...el que pot provocar un descontent social amb
els Borbons, que origini protestes, fogueres de fotografies, disturbis...
...i per fi acabar amb la transició i obrir
una nova etapa de la mà de la Tercera República Espanyola.
Només em queda dir, davant d’aquest clima d’optimisme
que m’he muntat, que espero que sigui federal! Molt federal!
