Raons per sortir al carrer el 12M

El govern té por del 15M

Si abans els nostres apreciats, respectats i valorats polítics intentaven amagar-se al fer dolenteries, ara ja, ni això. El govern del PP aprova decrets llei com qui es fa una palla. Si, com qui es fa una palla, doncs ells s’ho gaudeixen, no rendeixen comptes a ningú i al damunt ho fan sense pensar amb ningú, només miren porno alemany.

La ministra Báñez ja ho va deixar clar: “la soberania nacional reside en el parlamento”. Els importem un rave, ells faran la seva, seguiran amb la seva palla mental. No cal dir quin seguit d’atrocitats estan legislant. Quan toquin eleccions ja canviaran la seva línia argumental, o quan governi el PSOE. Que espero, mai més.

Ells ja s’asseguraren que ningú digui res, que ningú destapi el seu pou d’injúries, i l’Opinió Pública es quedi al sofà mirant el futbol.

El seu pitjor enemic, no és el PSOE, som els ciutadans indignats que no callem i no ens fa mandra sortir al carrer a defensar els nostres drets. Doncs surtir al carrer si que serveix, que no us enganyin! Si no fóssim el seu major temor, perquè el ministre Díaz (Interior) s’ha afanyat a vetar les properes manifestacions que tindran lloc a mitjans del maig?

Tenen por. Estan cagats. I per això solten mentides com que la manifestació del 12 de maig és il·legal. Perdó? Des de quan una manifestació és il·legal, a no ser que faci apologia de la violència i/o el terrorisme? Ja han dit que no deixaran acampar a Sol, i faran el possible per evitar que la gent surti al carrer. No siguem rucs, si tenen por és per algo. Tenim molta força, no caigueu en el parany del “no serveix de res”, “què canviarà?”.

Ha canviat molt la concepció de la democràcia des del passat 15 de maig. I seguirà canviant fins que aquest sistema canviï. I aquest serà el nostre objectiu. Les muntanyes estan fetes de granets de sorra, apunta’t a la manifestació del 12 de maig, apunta’t a canviar el món!

La Tercera República

El senyor rei ha tingut els sants collons d’anar a matar elefants a Botswana mentrestant els “seus” es moren de fam a la cua de l’atur. El senyor rei ha tingut la mala sort de caure i trencar-se la cintura durant aquest viatge. Els “seus súbdits” hem tingut la mala sort de que no hagués caigut de cap. No sigueu malpensats, ho  deia perquè potser necessita un cop al cap que el faci pensar que pinta un rei al segle XXI en una societat “democràtica”.

Ha fet falta aquest incident perquè els mitjans per fi tinguessin una excusa evident (doncs d’excuses n’hi ha hagut moltes, però la Casa Real i el Gobierno de España tapa la boca a tothom que s’atreveixi a dir algo) per dilapidar el tema a l’Opinió Pública, i crear debat després de més de trenta anys d’imposició borbona.

Que ningú s’oblidi que aquesta colla de brètols, perquè més incompetents no poden ser, ens han estat imposats pel tío Paco i los Padres de la Constitución. A quin cap d’Estat, en plenes facultats, se li acudeix d’anar a un viatge de pijos sàdics a matar animals indefensos, després de soltar perles com les que ens enumera l’Ignacio Escolar en aquest post al seu blog.

Però tranquils estimats republicans, aquest cop no passarà com a les detencions dels antimonàrquics a Vic o les portades del Jueves. Aquesta vegada al succés cal sumar-li el peu del Froilán, el judici del seu nebot, la immunitat jurídica de la seva filla, la incompetència borbona hereditària del seu fill, i la gran notícia d’avui: el soci de l’Urdangarín ha entregat al jutge varis e-mails que impliquen al rei amb els “negocis” del seu nebot. Llàstima que no sigui responsable davant la llei... Però...

...si a això li afegim que les xarxes socials estan traient foc, que els periodistes comencen a parlar amb més llibertat i que en un moment de crisi estem més sensibles i hem de retallar...

...es dóna peu a una crisi d’imatge de la Casa Real, i no entre els que sempre l’han detestat, sinó entre els més monàrquics...

...el que pot provocar un descontent social amb els Borbons, que origini protestes, fogueres de fotografies, disturbis...

...i per fi acabar amb la transició i obrir una nova etapa de la mà de la Tercera República Espanyola.

Només em queda dir, davant d’aquest clima d’optimisme que m’he muntat, que espero que sigui federal! Molt federal! 

El després de la crisi

Avui he vist aquest documental sobre la crisi. Tracta sobre les reunions que un petit grup d'intel·lectuals internacionals de gran prestigi, liderats pel sociòleg Manuel Castells, van fer poc després del començament de la crisi financera del 2008. Us el recomano.

Aquí teniu el link del documental en català: 

http://blogs.tv3.cat/60minuts.php?itemid=45488&catid=1982

Adéu Unió Econòmica Europea

El Rajoy se’n fot de nosaltres. La cosa ha arribat a uns extrems que es pensen que poden fer el que vulguin. I es que poden. Poden, mentrestant els deixem fer-ho, doncs estem acostumats a ser ovelletes submises que es passen el dia dient: “el que pugui fer jo, no servirà de res”. S’ha de dir que quan fem algo, personatges com el dictadoret Puig diuen que hem d’endurir la llei, perquè la policia no fa prou por (si n’ha de fer més potser m’agafa un atac de cor el pròxim cop que vegi un madero) i un altre cop ens l’endinyen...

I ara, amb l’excusa de la crisi, ens han endinyat los Presupuestos Generales del Estado. El Rajoy se’n fot de nosaltres. La retallada a Educació ronda el 22%, al Medi Ambient un 31%, per Cultura un 15%, ara bé, a la Casa Real un 2% i a l’Església Catòlica Apostòlica i Romana un 0%. I sobretot: els interessos del deute s’han de pagar! Muy bien señores ministros, los alemanes estarán encantados.

I ho estan. Ja l’han felicitat, les meves fonts m’han dit que fins i tot li han regalat un osset a cada ministre i un de ben gros pel presi, per ser tan obedients. Els ciutadans de la península no tant, més aviat treuen foc pels queixals, però total... els importem un rave.

Per si no fos poc, a Catalunya no només no li tornen els diners que se li deuen, sinó que a més: Retallada! Que fan joc amb les que ja hi ha. I al damunt no tenim un president amb dos collons per cantar-li las cuarenta al govern espanyol.

Exigeixo els meus diners, i no només els que se’m deuen com a català. També exigeixo que se’m tornin tots aquests diners que ens han robat malparits com el Fabra, l’Urdangarín i la Infantíssima, el Millet i tots aquests polítics corruptes; els diners que s’han regalat als bancs i tots els que han anat cap a Defensa. I ja que estem, vull sortir de la Unió Europea, que ens obliga (tot i que els peperos ho fan amb tot el gust del món) a fer aquest pressupostos que acabaran d’enterrar l’Estat Espanyol.

Però no em desespero, arriba la primavera que la sang altera. Ens veiem a Plaça Catalunya al maig.